L'HOMONÍMIA

Llengües en contacte: Conflicte lingüístic. Bilingüisme. Diglòssia.

 

Bilingüisme

S’ha entés per bilingüisme la possibilitat d'un individu d'utilitzar dues o més llengües a un mateix nivell. Però aquesta és una situació utòpica que no existix en la realitat.

S’ha parlat de diferents classes de bilingüisme:

• Bilingüisme individual: alguns eivissencs són bilingües perquè parlen eivissenc i castellà.
• Bilingüisme territorial: el país també ho és perquè hi conviuen dos territoris històricament diferenciats des del punt de vista lingüístic. Al País Valencià, d'una banda les zones de l’interior, que parlen castellà, i de l'altra les del litoral, que parlen valencià.
• Bilingüisme social: quan una persona utilitza una llengua o una altra i l’elecció no depén de la situació personal ni de la geografia on viu, sinó dels grups socials en què es dividix la societat.

El bilingüisme, però, és sempre un fet individual; és a dir, són bilingües les persones, mai les nacions, les quals sempre disposen d'una llengua pròpia, l’autòctona.

Diglòssia

El terme s’ha generalitzat i s’utilitza per explicar la duplicitat de funcions de dues llengües diferents (en contacte i en conflicte), basada en la desigualtat social de condicions. Així, existix una llengua A, que és la que s'utilitza com a vehicle en els àmbits d’ús formals i escrits i en l’àmbit educatiu (de cultura, dels mitjans de comunicació, de l’administració...). I una llengua B, considerada per la majoria de parlants com a inferior o baixa i que només s'usa en els nivells familiars o col·loquials.

Activitat 2

Llegiu el text que presentem a continuació i contesteu les preguntes que es proposen.

Text: Quebec i les llengües

«Primer principi: la societat quebequesa no ha d’ésser una societat bilingüe. Tots els individus no han d’ésser bilingües (o ésser tots bilingües en la mateixa segona llengua). Proposar una societat bilingüe per a Quebec significaria que els immigrants sols podrien elegir entre el francés i l’anglés, que no els caldria aprendre el francés, ja que tot seria traduït de totes maneres a la llengua de la majoria nord-americana. El bilingüisme és sempre un objectiu desitjable des del punt de vista individual però, des del punt de vista col·lectiu, és poc probable que el bilingüisme de masses puga mantindre-se un període llarg de temps, perquè el bilingüisme col·lectiu fou sempre una etapa cap al monolingüisme.

Segon principi: les institucions, (l’Estat en primer lloc, però també les empreses, els mitjans de comunicació, l’escola, etc.), per la massa de missatges que transmeten, determinen una situació lingüística donada i poden, per tant, modificar-la. Aquest rol no pertany als individus aïllats, que se sentirien sempre desprovistos i impotents davant la immensitat dels canvis. Fer descansar el canvi lingüístic sobre les espatlles d’individus aïllats sols conduirà a un sentiment d’impotència col·lectiu.

Tercer principi: la llengua és una realitat abstracta, i també ho és el canvi lingüístic. Per assegurar l’èxit d’una política lingüística ha de privilegiar-se el paper d’algunes manifestacions lingüístiques que mostrin al conjunt de la població que el canvi és possible i que li permet sortir del seu sentiment d’impotència col·lectiva. Els terrenys d’intervenció que s’han triat són: els noms de les empreses, els cartells de la publicitat i la terminologia usada en el món laboral. Els canvis en aquests camps són observables directament per tothom.»

J. Mauriais (1993) «Las políticas lingüísticas de Quebec», Itzapalapa 29,13,

1. Des del punt de vista sociolingüístic, és convenient la tendència la bilingualització de tots els eivissencs/enques? Per què?
2. El procés de recuperació lingüisticocultural que s’intenta assolir al si de la societat eivissenca, sobre qui o sobre què descansa principalment?
3. Si el bilingüisme és un estadi del procés de substitució lingüística, quin hauria de ser el següent estadi per poder assolir el procés de normalització lingüística?

Activitat 3

Contesta vertader o fals a les següents afirmacions, justifica les respostes.

1. El bilingüisme és la pràctica de l’ús de dues llengües alternativament per part d’una mateixa persona.
2. El bilingüisme és la pràctica de l’ús de dues llengües per part d’un grup humà.
3. Els catalanoparlants, ara per ara, són necessàriament bilingües.
4. La societat eivissenca és una societat bilingüe.
5. Els eivissencs i les eivissenques castellanoparlants són necessàriament bilingües.
6. Els bilingües catalanoparlants són el resultat d’un conflicte lingüístic.
7. El bilingüisme és l’etapa final del procés de substitució lingüística.
8. Dos idiomes poden coexistir en una societat sense que hi haja bilingües.
9. Els mitjans de comunicació i l’escola a les Illes Balears són bilingües.
10. Segons la llei, tots els eivissencs i eivissenques són bilingües.

Continguts de la 3^a avaluació

Unitat 7

El text poètic

L'apòstrof i la contracció

Els hiperònims
Sons consonàntics: s/ss/c/ç/z

Els complements verbals. El complement indirecte. La subtitució pronominal.

L'estat jurídic del català a les Illes Balears

Unitat 8

El diàleg

Els connectors textuals

Formes verbals

Dialectalismes i vulgarismes

La variació del català

La lírica (ritme i rima) i mètrica ( versos i estrofes)

                                                                       

LA TRAGÈDIA