 | |||
| ELS DIALECTES DEL CATALÀ1 ELS DIALECTES DEL CATALÀ 2 ACTIVITATS |
dilluns, 11 de juny del 2012
dimarts, 5 de juny del 2012
dimecres, 30 de maig del 2012
divendres, 25 de maig del 2012
divendres, 18 de maig del 2012
divendres, 11 de maig del 2012
dimecres, 9 de maig del 2012
dimecres, 25 d’abril del 2012
dimarts, 24 d’abril del 2012
Llengües en
contacte: Conflicte lingüístic. Bilingüisme. Diglòssia.
Bilingüisme
S’ha
entés per bilingüisme la possibilitat d'un individu d'utilitzar
dues o més llengües a un mateix nivell. Però aquesta és una
situació utòpica que no existix en la realitat.
S’ha
parlat de diferents classes de bilingüisme:
- Bilingüisme individual: alguns eivissencs són bilingües perquè parlen eivissenc i castellà.
- Bilingüisme territorial: el país també ho és perquè hi conviuen dos territoris històricament diferenciats des del punt de vista lingüístic. Al País Valencià, d'una banda les zones de l’interior, que parlen castellà, i de l'altra les del litoral, que parlen valencià.
- Bilingüisme social: quan una persona utilitza una llengua o una altra i l’elecció no depén de la situació personal ni de la geografia on viu, sinó dels grups socials en què es dividix la societat.
El
bilingüisme, però, és sempre un fet individual; és a dir, són
bilingües les persones, mai les nacions, les quals sempre disposen
d'una llengua pròpia, l’autòctona.
Diglòssia
El
terme s’ha generalitzat i s’utilitza per explicar la duplicitat
de funcions de dues llengües diferents (en contacte i en conflicte),
basada en la desigualtat social de condicions. Així, existix una
llengua A, que és la
que s'utilitza com a vehicle en els àmbits d’ús formals i escrits
i en l’àmbit educatiu (de cultura, dels mitjans de comunicació,
de l’administració...). I una llengua B,
considerada per la majoria de parlants com a inferior o baixa i que
només s'usa en els nivells familiars o col·loquials.
Activitat 2
Llegiu
el text que presentem a continuació i contesteu les preguntes que
es proposen.
Text: Quebec i
les llengües
«Primer principi:
la societat quebequesa no ha d’ésser una societat bilingüe. Tots
els individus no han d’ésser bilingües (o ésser tots bilingües
en la mateixa segona llengua). Proposar una societat bilingüe per a
Quebec significaria que els immigrants sols podrien elegir entre el
francés i l’anglés, que no els caldria aprendre el francés, ja
que tot seria traduït de totes maneres a la llengua de la majoria
nord-americana. El bilingüisme és sempre un objectiu desitjable des
del punt de vista individual però, des del punt de vista col·lectiu,
és poc probable que el bilingüisme de masses puga mantindre-se un
període llarg de temps, perquè el bilingüisme col·lectiu fou
sempre una etapa cap al monolingüisme.
Segon principi: les
institucions, (l’Estat en primer lloc, però també les empreses,
els mitjans de comunicació, l’escola, etc.), per la massa de
missatges que transmeten, determinen una situació lingüística
donada i poden, per tant, modificar-la. Aquest rol no pertany als
individus aïllats, que se sentirien sempre desprovistos i impotents
davant la immensitat dels canvis. Fer descansar el canvi lingüístic
sobre les espatlles d’individus aïllats sols conduirà a un
sentiment d’impotència col·lectiu.
Tercer principi: la
llengua és una realitat abstracta, i també ho és el canvi
lingüístic. Per assegurar l’èxit d’una política lingüística
ha de privilegiar-se el paper d’algunes manifestacions
lingüístiques que mostrin al conjunt de la població que el canvi
és possible i que li permet sortir del seu sentiment d’impotència
col·lectiva. Els terrenys d’intervenció que s’han triat són:
els noms de les empreses, els cartells de la publicitat i la
terminologia usada en el món laboral. Els canvis en aquests camps
són observables directament per tothom.»
J. Mauriais (1993)
«Las políticas lingüísticas de Quebec», Itzapalapa 29,13,
- Des del punt de vista sociolingüístic, és convenient la tendència la bilingualització de tots els eivissencs/enques? Per què?
- El procés de recuperació lingüisticocultural que s’intenta assolir al si de la societat eivissenca, sobre qui o sobre què descansa principalment?
- Si el bilingüisme és un estadi del procés de substitució lingüística, quin hauria de ser el següent estadi per poder assolir el procés de normalització lingüística?
Activitat
3
Contesta vertader o fals a les següents afirmacions, justifica les respostes.
- El bilingüisme és la pràctica de l’ús de dues llengües alternativament per part d’una mateixa persona.
- El bilingüisme és la pràctica de l’ús de dues llengües per part d’un grup humà.
- Els catalanoparlants, ara per ara, són necessàriament bilingües.
- La societat eivissenca és una societat bilingüe.
- Els eivissencs i les eivissenques castellanoparlants són necessàriament bilingües.
- Els bilingües catalanoparlants són el resultat d’un conflicte lingüístic.
- El bilingüisme és l’etapa final del procés de substitució lingüística.
- Dos idiomes poden coexistir en una societat sense que hi haja bilingües.
- Els mitjans de comunicació i l’escola a les Illes Balears són bilingües.
- Segons la llei, tots els eivissencs i eivissenques són bilingües.
dilluns, 23 d’abril del 2012
Continguts de la 3a
avaluació
Unitat 7
El text poètic
L'apòstrof i la contracció
Els hiperònims
Sons consonàntics: s/ss/c/ç/z
Sons consonàntics: s/ss/c/ç/z
Els complements verbals. El complement indirecte. La subtitució pronominal.
L'estat jurídic del català a les
Illes Balears
Unitat 8
El diàleg
Els connectors textuals
Formes verbals
Dialectalismes i
vulgarismes
La variació del català
La lírica (ritme i rima)
i mètrica ( versos i estrofes)
divendres, 20 d’abril del 2012
dimarts, 20 de març del 2012
divendres, 16 de març del 2012
dilluns, 12 de març del 2012
L'ANTONÍMIA
L’antonímia indica que dues
paraules expressen significats contraris o oposats. Com per
exemple BENVIST<>MALVIST/ LLARG<>CURT/ SEGUR<>INSEGUR…Però anem a aprofundir una mica més.
Com els sinònims, els antònims són mots que pertanyen a la
mateixa categoria (fosc no pot considerar-se antònim d'aclarir).
I, a més, tenen altres coses en comú (tant dia com nit són
parts de l'interval entre una sortida del sol i la següent; tant
obrir com tancar són verbs que impliquen moviment; etc.).
Quan l'afirmació d'un dels mots implica la negació de l'altre,
els antònims són complementaris:
viu / mort
mascle / femella
I quan l'afirmació d'un dels mots implica l'afirmació de
l'altre, els antònims són inversos:
comprar / vendre
matar / morir
donar / rebre
Els mots polisèmics, com que tenen més d'un significat, també
poden tenir més d'un antònim. Per tant, una mateixa paraula pot
tenir antònims diferents segons el context:
llenya verda / llenya seca
fruita verda / fruita madura
acudit verd / acudit cast
semàfor en verd / semàfor en vermell
clima fred / clima càlid
cafè fred / cafè calent
temperament fred / temperament apassionat
El tren sortia d'Inca. / El tren arribava a Inca.
Quan el sol sortia. / Quan el sol es ponia.
Aquell individu sortia de l'edifici. / Aquell individu entrava a
l'edifici.
A vegades es poden fer antònims afegint un prefix:
Normal anormal
Natural antinatural
Interessat desinteressat
Possible impossible
Formal informal
Indicació contraindicació
Ex. Identifica l'antònim que hi ha en cada sèrie de sinònims:
- equivocar, errar, capgirar, esmenar, confondre, marrar.
- ajornar, allargar, retardar, esperar, diferir, diligenciar.
- detallar, enunciar, sintetitzar, exemplificar, dissuadir, engrescar, induir.
- incitar, esperonar, estimular, dissuadir, engrescar, induir.
- estendre, aplegar, expandir, disseminar, difondre, espargir.
Ex. Relaciona cadascuna d'aquestes paraules amb dos antònims:
entusiasta, feble, impetuós, exhaust
ANTÒNIMS: desanimat, sa, animós, calmós, enèrgic, indiferent, robust, flegmàtic.
Ex. Agrupa cada verb amb el seu sinònim i el seu antònim:
VERB: castigar, espatllar, pertorbar, opinar, marxar.
SINÒNIM: deteriorar, inquietar, manifestar, traslladar-se, sancionar.
ANTÒNIM: romandre, callar, premiar, tranquil·litzar, restaurar.
Per ajudar-te a trobar antònims pots buscar-los als diccionaris de sinònims i antònims que hi ha a les biblioteques o a la web:
Escriu un antònim de:
augmentar
democràcia
bord
ferm
festiu
sa
ecologista
arruïnat
cloenda
dolç
contaminador
agre
dictadura
genuí
minvar
inauguració
flaire
feiner
enriquit
malaltís
atacar
útil
preocupat
clar
creïble
enderrocar
estrényer
empetitir
entristir
triar
plorar
negrejar
aprimar
tranquil·litzar
acabalat
cru
bàrbar
mòdic
caduc
entremaliat
dimecres, 7 de març del 2012
Llengües
en contacte. Conflicte lingüístic
Llengües
en contacte
Les
diferents comunitats lingüístiques no viuen mai completament
aïllades, sinó que per unes raons o per altres (a causa dels
estudis, de les relacions amb altres comunitats lingüístiques, o
per imposicions polítiques o culturals...), els sistemes lingüístics
de cada comunitat entren en contacte amb els de les altres.
http://www.ethnologue.com
És conegut que l’encontre sol provocar interferències a diversos nivells, sobretot quan es tracta de dues comunitats pròximes en què una, amb més mitjans i poder, intenta imposar la seua llengua a l'altra.
http://www.ethnologue.com
És conegut que l’encontre sol provocar interferències a diversos nivells, sobretot quan es tracta de dues comunitats pròximes en què una, amb més mitjans i poder, intenta imposar la seua llengua a l'altra.
Al
llarg de tota la història de la nostra llengua, hem vist que el
contacte amb altres llengües ha estat una constant de sempre. Moltes
vegades ha estat simplement administratiu (amb l’aragonés),
d'altres estrictament literari (amb l'occità, quan els trobadors
l’utilitzaven com a vehicle d'expressió poètica) però a partir
dels segles XVI i XVII el contacte del català amb el
castellà s'ha convertit en un veritable conflicte
lingüístic. Per què? Entre d'altres pel Decret de Nova Planta:
Com heu vist en l'explicació del Decret de Nova Planta, un conflicte lingüístic és una
pugna entre dues comunitats lingüístiques per ocupar àmbits d'ús.
Sempre apareixen fenòmens d'imposició d'una llengua sobre l'altra.
La
majoria dels conflictes consiteixen en la intrusió
de la futura llengua dominant en els àmbits formals, sigui a
partir de l'administració, de l'ensenyament, dels mitjans de
comunicació o de tots tres àmbits alhora: la població fins
aleshores unilingües en la llengua pròpia començarà a
bilingualitzar-se en l'altra llengua.
Si
l'empenta política, econòmica o cultural de la llengua dominant
no disminueix, el procés de substitució anirà avançant,
fent que cada cop sigui més necessari usar la llengua intrusa en
aquella comunitat. Un procés que pot continuar avançant fins a
l'extinció definitiva de la llengua dominada.
La guerra civil española va augmentar el conflicte amb la intenció d'extingir qualsevol llengua que no fos el castellà. El vicari general de la diòcesi Josep Maria Torrent, de la Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri, al primer número del «Boletín Oficial del Obispado de Barcelona», del 15 de març de 1939, publicà una nota per als rectors de les esglésies:
«Accediendo gustosamente a las indicaciones que nos han sido hechas por las dignísimas Autoridades de esta Provincia, rogamos a los reverendos Rectores de iglesias, en la seguridad que nuestro ruego será devotamente atendido, que en los actos de culto público que se celebren en sus respectivos templos no se use otra lengua vernácula que la española.»
La repressió franquista contra la llengua catalana en l’àmbit socioeconòmic fou especialment dura. La llengua catalana havia assolit un important presència en l’àmbit comercial, tant en la retolació i la publicitat comercial com en l’etiquetatge durant l’etapa de la II República. Fins i tot, empreses multinacionals com la suïssa Nestlé etiquetaven els seus productes en català. L’entrada de les tropes franquistes va acabar d’arrel amb aquest ressorgiment de la llengua catalana, a través d’un conjunt de mesures repressives. Per exemple, el nou ajuntament franquista de Barcelona feia públic el següent edicte:
”El pleno del Ayuntamiento, en su última sesión, adoptó, entre otros, los siguientos acuerdos: Señalan un plazo que terminará el 15 de julio próximo para que los industriales y comerciantes procedan a redactar en idioma oficial los nombres y reclamos de sus establecimientos, transcurrido el cual será exigido el cumplimiento de tal obligación, sin perjuicio de las sanciones que gubernativamente pudieran ser impuestas”
El cinema de postguerra en català no fou possible. i quan es permeté, l'any 1952, foren autoritzades unes poques pel·lícules de caire pseudo-historicista, religiós o costumista. No fou fins aquell any que, aprofitant el muntatge de la Passió d'Esparreguera, Iquino rodà El Judes, però no deixà de ser una filmació aïllada. Encara l'any 1967 o 1968 un alt responsable oficial del món del cinema a Espanya, Carlos Robles Piquer, respongué a Miquel Porter Moix, peoner de l'estudi del cinema català i primer professor d'història del cinema: «Hacer cine en catalán, nada de nada.»
 |
| Imatge del film El Judes, d'Ignasi Iquino |
Són exemples de conflictes lingüístics els casos següents: frisó-neerlandès a Holanda, occità-francés a França, català-castellà a Espanya, guaraní-castellà a Paraguai, anglés-castellà a Puerto Rico.
L'arribada de la democràcia, l'any 1976 va intentar respectar el dret a existir de totes les llengúes de l'Estat espanyol. La Constitució espanyola va establir a l'article 3:
Posteriorment, els estatuts d'autonomia de diverses comunitats autònomes amb llengües pròpies distintes al castellà (Catalunya, País Valencià, Illes Balears, País Basc, Galícia...),varen establir articles i lleis de normalització lingüística perquè el català i la resta de llengües de l'Estat es parlés en tots els àmbits socials dins d'aquests territoris.
Una situació de conflicte lingüístic només es pot resoldre de dues formes:
"1. El castellano es la lengua española
oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber
de conocerla y el derecho a usarla.
Las demás lenguas españolas serán
también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas
de acuerdo con sus Estatutos.
2. La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas
de España es un patrimonio cultural que será
objeto de especial respeto y protección."
Posteriorment, els estatuts d'autonomia de diverses comunitats autònomes amb llengües pròpies distintes al castellà (Catalunya, País Valencià, Illes Balears, País Basc, Galícia...),varen establir articles i lleis de normalització lingüística perquè el català i la resta de llengües de l'Estat es parlés en tots els àmbits socials dins d'aquests territoris.
Una situació de conflicte lingüístic només es pot resoldre de dues formes:
- La substitució lingüística: l'extinció de la llengua més dèbil en conflicte.
- La normalització lingüística: que la llengua de la comunitat recupere tots els àmbits d’ús.
- Per què creieu que es va introduir en democràcia el català en l'ensenyament, en les administracions, o sigui en tots els àmbits socials?
Activitat
1
Després
de llegir les definicions de llengües en contacte i de conflicte
lingüístic contesteu les següents preguntes:
És normal el contacte entre llengües? Per què?
Des de quan el català està en contacte amb d'altres llengües? I sempre de la mateixa manera?
Com es crea un conflicte lingüístic?
Quina llengua té més suport polític?
Quina llengua té més prestigi cultural?
Quina llengua creieu que augmentarà l’ús quantitativament en el futur? Per què?
És possible resoldre el conflicte lingüístic? Com?
És normal el contacte entre llengües? Per què?
Des de quan el català està en contacte amb d'altres llengües? I sempre de la mateixa manera?
Com es crea un conflicte lingüístic?
Quina llengua té més suport polític?
Quina llengua té més prestigi cultural?
Quina llengua creieu que augmentarà l’ús quantitativament en el futur? Per què?
És possible resoldre el conflicte lingüístic? Com?
divendres, 24 de febrer del 2012
dilluns, 20 de febrer del 2012
dimecres, 15 de febrer del 2012
EL NADAL
DAVIS CUENCA
EL NADAL
Aquest nadal vaig anar a Madrid a una casa de San Sebastan de los Reyes dels meus cosins.
A la seva hi havia de tot: jocs, ordinadors, menjar... El millor de tot va ser que en la seva residencia feia 20 graus i a la meva fa 10.
El primer dia vaig a anar a veure el camp de Real Madrid (SANTIAGO BERNABEU).
I vaig menjar amb els meus parents fora del camp.
El meu cosí em va contar que el 31 de desembre es menja dotze raïms segons la tradició. Quan toca les dotze campanades et tens que menjar els dotze raïms.
I així va ser, el 31 de desembre vaig anar a un xalet de Agete, un poble situat al nord de Madrid. Varem tirar petards i coets.
A les dotze de la nit varem menjar raïm per celebrar la arribada del any nou.
El 4 de gener vaig anar de nou a Eivissa.
WANG REN
EL NADAL
El nadal passat varen venir els meus tios,també varen venir un ca que es deia Tara,i un moix que es deia Gizmo,eren de uns amics que se anaven de viatge i no se’ls podien emportar.Quasi cada dia anavem tots a alguna platja a passetjar al gos.Un dia varem anar a ses Salines i ens varem trobar amb un ca molt gros i ella li saltava per jugar,aquell gos li podia fer molt de mal.
El dia 24 vàrem recollir tota la casa i varem cuinar,després de dinar vàrem obrir els regals,em varen portar dos camisetes,una bufanda,150 €,i una capsa plena de coses.
El dia 5 per la nit varem anar a menjar a un restaurant,al dia seguent vàrem portar als meus oncles a l’aeroport.
Anouk Mimi Kramer
Subscriure's a:
Missatges (Atom)