CARTA AL DIRECTOR

https://docs.google.com/document/d/18Ti635US-0zYyyItfLP_sCWLcvVLO2grAX-1z8lPOZM/edit

EL TEATRE, LA TRAGÈDIA

L'ANTONÍMIA

L’antonímia indica que dues paraules expressen significats contraris o oposats. Com per exemple BENVIST<>MALVIST/ LLARG<>CURT/ SEGUR<>INSEGUR…Però anem a aprofundir una mica més.

Com els sinònims, els antònims són mots que pertanyen a la mateixa categoria (fosc no pot considerar-se antònim d'aclarir).

I, a més, tenen altres coses en comú (tant dia com nit són parts de l'interval entre una sortida del sol i la següent; tant obrir com tancar són verbs que impliquen moviment; etc.).

Quan l'afirmació d'un dels mots implica la negació de l'altre, els antònims són complementaris:

viu / mort

mascle / femella

I quan l'afirmació d'un dels mots implica l'afirmació de l'altre, els antònims són inversos:

comprar / vendre

matar / morir

donar / rebre

Els mots polisèmics, com que tenen més d'un significat, també poden tenir més d'un antònim. Per tant, una mateixa paraula pot tenir antònims diferents segons el context:

llenya verda / llenya seca

fruita verda / fruita madura

acudit verd / acudit cast

semàfor en verd / semàfor en vermell

clima fred / clima càlid

cafè fred / cafè calent

temperament fred / temperament apassionat

El tren sortia d'Inca. / El tren arribava a Inca.

Quan el sol sortia. / Quan el sol es ponia.

Aquell individu sortia de l'edifici. / Aquell individu entrava a l'edifici.

A vegades es poden fer antònims afegint un prefix:

Normal             anormal

Natural             antinatural

Interessat        desinteressat

Possible           impossible

Formal              informal

         Indicació          contraindicació

Ex. Identifica l'antònim que hi ha en cada sèrie de sinònims:

• equivocar, errar, capgirar, esmenar, confondre, marrar.
• ajornar, allargar, retardar, esperar, diferir, diligenciar.
• detallar, enunciar, sintetitzar, exemplificar, dissuadir, engrescar, induir.
• incitar, esperonar, estimular, dissuadir, engrescar, induir.
• estendre, aplegar, expandir, disseminar, difondre, espargir.

 Ex. Relaciona cadascuna d'aquestes paraules amb dos antònims: 

entusiasta, feble, impetuós, exhaust

ANTÒNIMS: desanimat, sa, animós, calmós, enèrgic, indiferent, robust, flegmàtic.

Ex. Agrupa cada verb amb el seu sinònim i el seu antònim:

VERB: castigar, espatllar, pertorbar, opinar, marxar.

SINÒNIM: deteriorar, inquietar, manifestar, traslladar-se, sancionar.

ANTÒNIM: romandre, callar, premiar, tranquil·litzar, restaurar.

Per ajudar-te a trobar antònims pots buscar-los als diccionaris de sinònims i antònims que hi ha a les biblioteques o a la web:

http://www.naciodigital.cat/diccionaris 

Escriu un antònim de:

augmentar

democràcia

bord

ferm

festiu

sa

ecologista

arruïnat

cloenda

dolç 

contaminador

agre

dictadura

genuí

minvar

inauguració

flaire

feiner

enriquit

malaltís

atacar

útil

preocupat

clar

creïble

enderrocar

estrényer

empetitir

entristir

triar 

plorar

negrejar

aprimar

tranquil·litzar

acabalat

cru

bàrbar

mòdic

caduc

entremaliat

Llengües en contacte. Conflicte lingüístic

Llengües en contacte

Les diferents comunitats lingüístiques no viuen mai completament aïllades, sinó que per unes raons o per altres (a causa dels estudis, de les relacions amb altres comunitats lingüístiques, o per imposicions polítiques o culturals...), els sistemes lingüístics de cada comunitat entren en contacte amb els de les altres. 
  
http://www.ethnologue.com

 

És conegut que l’encontre sol provocar interferències a diversos nivells, sobretot quan es tracta de dues comunitats pròximes en què una, amb més mitjans i poder, intenta imposar la seua llengua a l'altra.

Al llarg de tota la història de la nostra llengua, hem vist que el contacte amb altres llengües ha estat una constant de sempre. Moltes vegades ha estat simplement administratiu (amb l’aragonés), d'altres estrictament literari (amb l'occità, quan els trobadors l’utilitzaven com a vehicle d'expressió poètica) però a partir dels segles XVI i XVII el contacte del català amb el castellà s'ha convertit en un veritable conflicte lingüístic. Per què? Entre d'altres pel Decret de Nova Planta:

http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta/decret-de-nova-planta/
 

Com heu vist en l'explicació del Decret de Nova Planta, un conflicte lingüístic és una pugna entre dues comunitats lingüístiques per ocupar àmbits d'ús. Sempre apareixen fenòmens d'imposició d'una llengua sobre l'altra.

La majoria dels conflictes consiteixen en la intrusió de la futura llengua dominant en els àmbits formals, sigui a partir de l'administració, de l'ensenyament, dels mitjans de comunicació o de tots tres àmbits alhora: la població fins aleshores unilingües en la llengua pròpia començarà a bilingualitzar-se en l'altra llengua.

Si l'empenta política, econòmica o cultural de la llengua dominant no disminueix, el procés de substitució anirà avançant, fent que cada cop sigui més necessari usar la llengua intrusa en aquella comunitat. Un procés que pot continuar avançant fins a l'extinció definitiva de la llengua dominada.

La guerra civil española va augmentar el conflicte amb la intenció d'extingir qualsevol llengua que no fos el castellà. El vicari general de la diòcesi Josep Maria Torrent, de la Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri, al primer número del «Boletín Oficial del Obispado de Barcelona», del 15 de març de 1939, publicà una nota per als rectors de les esglésies:
«Accediendo gustosamente a las indicaciones que nos han sido hechas por las dignísimas Autoridades de esta Provincia, rogamos a los reverendos Rectores de iglesias, en la seguridad que nuestro ruego será devotamente atendido, que en los actos de culto público que se celebren en sus respectivos templos no se use otra lengua vernácula que la española.»

La repressió franquista contra la llengua catalana en l’àmbit socioeconòmic fou especialment dura. La llengua catalana havia assolit un important presència en l’àmbit comercial, tant en la retolació i la publicitat comercial com en l’etiquetatge durant l’etapa de la II República. Fins i tot, empreses multinacionals com la suïssa Nestlé etiquetaven els seus productes en català. L’entrada de les tropes franquistes va acabar d’arrel amb aquest ressorgiment de la llengua catalana, a través d’un conjunt de mesures repressives. Per exemple, el nou ajuntament franquista de Barcelona feia públic el següent edicte:
”El pleno del Ayuntamiento, en su última sesión, adoptó, entre otros, los siguientos acuerdos: Señalan un plazo que terminará el 15 de julio próximo para que los industriales y comerciantes procedan a redactar en idioma oficial los nombres y reclamos de sus establecimientos, transcurrido el cual será exigido el cumplimiento de tal obligación, sin perjuicio de las sanciones que gubernativamente pudieran ser impuestas”


El cinema de postguerra en català no fou possible. i quan es permeté, l'any 1952, foren autoritzades unes poques pel·lícules de caire pseudo-historicista, religiós o costumista. No fou fins aquell any que, aprofitant el muntatge de la Passió d'Esparreguera, Iquino rodà El Judes, però no deixà de ser una filmació aïllada. Encara l'any 1967 o 1968 un alt responsable oficial del món del cinema a Espanya, Carlos Robles Piquer, respongué a Miquel Porter Moix, peoner de l'estudi del cinema català i primer professor d'història del cinema: «Hacer cine en catalán, nada de nada.»

Imatge del film El Judes, d'Ignasi Iquino

Enllaç a la pel·lícula, en castellà: http://www.youtube.com/watch?v=QnlZY6D0mGQ

Són exemples de conflictes lingüístics els casos següents: frisó-neerlandès a Holanda, occità-francés a França, català-castellà a Espanya, guaraní-castellà a Paraguai, anglés-castellà a Puerto Rico.

L'arribada de la democràcia, l'any 1976 va intentar respectar el dret a existir de totes les llengúes de l'Estat espanyol. La Constitució espanyola va establir a l'article 3:

"1. El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.

Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos.

2. La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección."

Posteriorment, els estatuts d'autonomia de diverses comunitats autònomes amb llengües pròpies distintes al castellà (Catalunya, País Valencià, Illes Balears, País Basc, Galícia...),varen establir articles i lleis de normalització lingüística perquè el català i la resta de llengües de l'Estat es parlés en tots els àmbits  socials dins d'aquests territoris.


Una situació de conflicte lingüístic només es pot resoldre de dues formes:

• La substitució lingüística: l'extinció de la llengua més dèbil en conflicte.
• La normalització lingüística: que la llengua de la comunitat recupere tots els àmbits d’ús.

Activitat 1
Després de llegir les definicions de llengües en contacte i de conflicte lingüístic contesteu les següents preguntes:
 És normal el contacte entre llengües? Per què?
Des de quan el català està en contacte amb d'altres llengües? I sempre de la mateixa manera?
Com es crea un conflicte lingüístic? 
Quina llengua té més suport polític?
Quina llengua té més prestigi cultural?
Quina llengua creieu que augmentarà l’ús quantitativament en el futur? Per què? 
És possible resoldre el conflicte lingüístic? Com?
• Per què creieu que es va introduir en democràcia el català en l'ensenyament, en les administracions, o sigui en tots els àmbits socials?
•