Llengües
en contacte. Conflicte lingüístic
Llengües
en contacte
Les
diferents comunitats lingüístiques no viuen mai completament
aïllades, sinó que per unes raons o per altres (a causa dels
estudis, de les relacions amb altres comunitats lingüístiques, o
per imposicions polítiques o culturals...), els sistemes lingüístics
de cada comunitat entren en contacte amb els de les altres.
http://www.ethnologue.com
És conegut que l’encontre sol provocar interferències a diversos nivells, sobretot quan es tracta de dues comunitats pròximes en què una, amb més mitjans i poder, intenta imposar la seua llengua a l'altra.
http://www.ethnologue.com
És conegut que l’encontre sol provocar interferències a diversos nivells, sobretot quan es tracta de dues comunitats pròximes en què una, amb més mitjans i poder, intenta imposar la seua llengua a l'altra.
Al
llarg de tota la història de la nostra llengua, hem vist que el
contacte amb altres llengües ha estat una constant de sempre. Moltes
vegades ha estat simplement administratiu (amb l’aragonés),
d'altres estrictament literari (amb l'occità, quan els trobadors
l’utilitzaven com a vehicle d'expressió poètica) però a partir
dels segles XVI i XVII el contacte del català amb el
castellà s'ha convertit en un veritable conflicte
lingüístic. Per què? Entre d'altres pel Decret de Nova Planta:
Com heu vist en l'explicació del Decret de Nova Planta, un conflicte lingüístic és una
pugna entre dues comunitats lingüístiques per ocupar àmbits d'ús.
Sempre apareixen fenòmens d'imposició d'una llengua sobre l'altra.
La
majoria dels conflictes consiteixen en la intrusió
de la futura llengua dominant en els àmbits formals, sigui a
partir de l'administració, de l'ensenyament, dels mitjans de
comunicació o de tots tres àmbits alhora: la població fins
aleshores unilingües en la llengua pròpia començarà a
bilingualitzar-se en l'altra llengua.
Si
l'empenta política, econòmica o cultural de la llengua dominant
no disminueix, el procés de substitució anirà avançant,
fent que cada cop sigui més necessari usar la llengua intrusa en
aquella comunitat. Un procés que pot continuar avançant fins a
l'extinció definitiva de la llengua dominada.
La guerra civil española va augmentar el conflicte amb la intenció d'extingir qualsevol llengua que no fos el castellà. El vicari general de la diòcesi Josep Maria Torrent, de la Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri, al primer número del «Boletín Oficial del Obispado de Barcelona», del 15 de març de 1939, publicà una nota per als rectors de les esglésies:
«Accediendo gustosamente a las indicaciones que nos han sido hechas por las dignísimas Autoridades de esta Provincia, rogamos a los reverendos Rectores de iglesias, en la seguridad que nuestro ruego será devotamente atendido, que en los actos de culto público que se celebren en sus respectivos templos no se use otra lengua vernácula que la española.»
La repressió franquista contra la llengua catalana en l’àmbit socioeconòmic fou especialment dura. La llengua catalana havia assolit un important presència en l’àmbit comercial, tant en la retolació i la publicitat comercial com en l’etiquetatge durant l’etapa de la II República. Fins i tot, empreses multinacionals com la suïssa Nestlé etiquetaven els seus productes en català. L’entrada de les tropes franquistes va acabar d’arrel amb aquest ressorgiment de la llengua catalana, a través d’un conjunt de mesures repressives. Per exemple, el nou ajuntament franquista de Barcelona feia públic el següent edicte:
”El pleno del Ayuntamiento, en su última sesión, adoptó, entre otros, los siguientos acuerdos: Señalan un plazo que terminará el 15 de julio próximo para que los industriales y comerciantes procedan a redactar en idioma oficial los nombres y reclamos de sus establecimientos, transcurrido el cual será exigido el cumplimiento de tal obligación, sin perjuicio de las sanciones que gubernativamente pudieran ser impuestas”
El cinema de postguerra en català no fou possible. i quan es permeté, l'any 1952, foren autoritzades unes poques pel·lícules de caire pseudo-historicista, religiós o costumista. No fou fins aquell any que, aprofitant el muntatge de la Passió d'Esparreguera, Iquino rodà El Judes, però no deixà de ser una filmació aïllada. Encara l'any 1967 o 1968 un alt responsable oficial del món del cinema a Espanya, Carlos Robles Piquer, respongué a Miquel Porter Moix, peoner de l'estudi del cinema català i primer professor d'història del cinema: «Hacer cine en catalán, nada de nada.»
 |
| Imatge del film El Judes, d'Ignasi Iquino |
Són exemples de conflictes lingüístics els casos següents: frisó-neerlandès a Holanda, occità-francés a França, català-castellà a Espanya, guaraní-castellà a Paraguai, anglés-castellà a Puerto Rico.
L'arribada de la democràcia, l'any 1976 va intentar respectar el dret a existir de totes les llengúes de l'Estat espanyol. La Constitució espanyola va establir a l'article 3:
Posteriorment, els estatuts d'autonomia de diverses comunitats autònomes amb llengües pròpies distintes al castellà (Catalunya, País Valencià, Illes Balears, País Basc, Galícia...),varen establir articles i lleis de normalització lingüística perquè el català i la resta de llengües de l'Estat es parlés en tots els àmbits socials dins d'aquests territoris.
Una situació de conflicte lingüístic només es pot resoldre de dues formes:
"1. El castellano es la lengua española
oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber
de conocerla y el derecho a usarla.
Las demás lenguas españolas serán
también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas
de acuerdo con sus Estatutos.
2. La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas
de España es un patrimonio cultural que será
objeto de especial respeto y protección."
Posteriorment, els estatuts d'autonomia de diverses comunitats autònomes amb llengües pròpies distintes al castellà (Catalunya, País Valencià, Illes Balears, País Basc, Galícia...),varen establir articles i lleis de normalització lingüística perquè el català i la resta de llengües de l'Estat es parlés en tots els àmbits socials dins d'aquests territoris.
Una situació de conflicte lingüístic només es pot resoldre de dues formes:
- La substitució lingüística: l'extinció de la llengua més dèbil en conflicte.
- La normalització lingüística: que la llengua de la comunitat recupere tots els àmbits d’ús.
- Per què creieu que es va introduir en democràcia el català en l'ensenyament, en les administracions, o sigui en tots els àmbits socials?
Activitat
1
Després
de llegir les definicions de llengües en contacte i de conflicte
lingüístic contesteu les següents preguntes:
És normal el contacte entre llengües? Per què?
Des de quan el català està en contacte amb d'altres llengües? I sempre de la mateixa manera?
Com es crea un conflicte lingüístic?
Quina llengua té més suport polític?
Quina llengua té més prestigi cultural?
Quina llengua creieu que augmentarà l’ús quantitativament en el futur? Per què?
És possible resoldre el conflicte lingüístic? Com?
És normal el contacte entre llengües? Per què?
Des de quan el català està en contacte amb d'altres llengües? I sempre de la mateixa manera?
Com es crea un conflicte lingüístic?
Quina llengua té més suport polític?
Quina llengua té més prestigi cultural?
Quina llengua creieu que augmentarà l’ús quantitativament en el futur? Per què?
És possible resoldre el conflicte lingüístic? Com?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada